La disminució en l'afiliació de partit a Europa occidental es considera generalment com a indicador de transformació de partit. Aquest article mira més enllà de xifres d'afiliació i es demana si s'hauria d'entendre que la disminució d'afiliació significa que estan canviant les activitats i motivació dels membres restants. Les hipòtesis sobre canvis a l’activisme del partit i la motivació per a l'afiliació al partit es proven amb enquestes de 1991 i 2000 a membres de partit noruecs.

La majoria de les anàlisis assenyalen a un nivell notable d'estabilitat. Els membres actius i passius han desaparegut en la mateixa proporció. Internet és utilitzada per suports d'oficina del partit i els joves, però el poble rarament utilitzen la tecnologia per a propòsits polítics. El caràcter de les connexions representatives i participatives proporcionades pels partits ha canviat, tanmateix, com a conseqüència d'una afiliació de partit que disminueix.

Motius per a l’afiliació a un partit

La gent encara s'està reunint amb partits polítics i assisteix a meetings. La pregunta hauria de ser: És canviant la motivació per a l'activisme a un partit? Es centren en dos temes: la motivació per fer-se d'un partit en el primer lloc i les raons per a no anar a les reunions. La gent del partit en els partits de masses serveix tant d'integració social com de representació ideològica. La transformació dels partits de masses implica que aquests motius siguin menys importants, mentre que la cerca de carrera es torna més central. En la classificació dels motius escrita per Wilson (1973), la solidaritat col·lectiva i incentius de propòsit disminueixen, mentre els incentius de solidaritat materials i específics juguen un paper més central.
La tesis catch-all de Kirchheimer (1966) descriu una reducció dràstica del l'equipatge ideològic dels partits. Segons la tesi de partit de càrtel (Katz & Mair, 1995), les habilitats directives i d’eficiència s'han convertit en la base per a la competició de partits.

La transformació del partit també significa que les subcultures del partit tradicionals s'estan erosionant. Per això s’espera que disminueixin incentius col·lectius de solidaritat - factors com la companyonia i compartir la identitat del partit. Aquesta expectativa, tanmateix, es pot contradir. Segons Ware (1992), la importància relativa dels activistes per incentius de propòsit augmenta quan els incentius col·lectius de solidaritat disminueixen.
Tanmateix, una altra possibilitat – recolzada pel model de partit càrtel o semi-professional – és que els incentius selectius (materials o específics de solidaritat) s’han tornat més importants.

En conclusió, els autors estan d'acord amb Panebianco (1988: 188): “Els nivells de participació semblen inexplicables amb referència a la mida del partit”.

Heidar, Knut & Saglie, Jo (2003), A decline of linkage? Intra-party participation in Norway 1991–2000, European Journal of Political Research 42: pg. 761–786