Els partits desenvolupen la seva activitat davant d'una ciutadania políticament més sofisticada, més capaç, més activa, més exigent, eficaç i crítica; i ho fan en uns sistemes en què els mitjans de comunicació (incloent-hi Internet) són més inquisitius i actius en el control del procés polític; i en un escenari post-fordista i diferenciat, on ja no tenen tanta capacitat per a distribuïr incentius col·lectius de caràcter material amb els que fidelitzar com feien en altres períodes amb la lleialtat dels votants. La conclusió no pot ser altra que els partits necessiten fomentar en major grau una lleialtat basada en la inclusió participativa del ciutadà, a traves de l'accontability, el responsiveness i la integració de la participació ciutadana.

Malgrat que els ciutadans trobin i utilitzin en els moderns sistemes polítics altres agents no convencionals, per a l'articulació, integració, canalització, representació i mobilització dels seus interessos, les organitzacions partidistes continuen sent fonamentals mecanismes per a la vinculació entre sistema polític i ciutadania. Són partits diferents als de l'època del partit de masses, però adaptant-se als nous entorns i procediments polítics diferenciats, i, en certa manera, desespaialitzats de la nova política, el que en absolut implica el declivi.

La ciutadania, progressivament més sofisticada, activa i crítica, té, per tant, més instruments a la seva disposició per a canalitzar les seves creixents demandes participatives en diversos espais o àmbits polítics.

Oñate, Pablo (2005), Participación política, partidos y nuevos movimientos sociales, Revista mexicana de ciencias políticas y sociales, nº. 194, pags. 103-136