Algunes de les principals funcions dels partits de masses ja no existeixen, mentre que altres s’han fet molt més preeminents, particularment com els partits poden operar més o menys lliures dels seus membres o dels seus votants.
Malgrat altres funcions, podem dir que els partits són eines per a la mobilització d’un gran nombre de persones per a participar en política, voluntàriament o coercitivament, i no només limitant-se al vot. És potser aquesta utilitat instrumental el que ha fet que es crei l’anomenat Cartel party (Katz i Mair). L’explicació és fàcil: allà on no hi ha partits, la gent al govern en crearà un.

El partit Catch-All es va crear perque els partits polítics estava perdent el seu rol central com a instrument central per a la integració de grups a l’ordre polític existent. El partit Catch-All va ser un instrument molt més punyent que els seus predecessors per a la creació i la transmissió generacional d’una identificació forta amb el partit (Converse, 1969).

El partit ha perdut, potser per sempre, el seu rol central en la vida dels ciutadans. Això ha estat per tres raons clares:

1. Canvis tecnològics: Qualsevol ciutadà a la cerca d’informació no cal que vagi al partit, sino que pot trobar recursos a les ONG o als mass media. Molta d’aquesta informació prové d’Internet. El preu pagat és que les trobades cara a cara entre ciutadans i votants, trobades que eren considerades bàsiques per a la vitalitat de les societats democràtiques, ja no passen mai (Putnam, 2000).

2. Els partits poden comunicar-se amb els potencials votants directament, a través dels mass media o internet, sense la intervenció dels quadres del partit o les organitzacions locals del partit. És el carisma del candidat i com es vengui el que importa, per exemple Felipe González a Espanya, mostrant el carisma per la televisió, o Silvio Berlusconi a Itàlia.

3. Augment dels especialistes electorals, que “empaqueten” i “venen” els candidats. Va passar primer als Estats Units però es va extendre ràpidament a la resta del món.

Els partits estàn declinant i perdent força. Això es veu en les ONG, que aconsegueixen apropar a la gent a la feina diaria molt més que els partits.

LaPalombara, Joseph (2007), “Reflections on political parties and political development, four decades later”, Party Politics, Vol. 13, Núm. 2, Pg. 141–154