En aquests darrers anys, Internet ha esdevingut un medi nou important per diverses formes de mobilització política. La mobilització d'internet jugà un paper clau tant en el fundraising com en la coordinació de reunions offline per a la campanya de nominació presidencial Democràta de Howard Dean (Levy, 2004). Els gairebé 3 milions de membres de les llistes de correu de MoveOn.org es convertia en el mecanisme principal tant per disseminar informació com per proporcionar oportunitats de compromís polítiques per a nombroses causes, més prominentment l’oposició crítica al President Clinton i a la Guerra de l'Iraq (Wolf, 2004). Donat l'aparició d’Internet com a eina de mobilització política, els erudits haurien de considerar si la mobilització d'Internet s'ajusta als patrons de més formes tradicionals de mobilització.
Internet ofereix un canal de comunicació que radicalment redueix els costos d'esforços de mobilització polítics (p. ex. Bimber, 1998; Ward, Gibson, & Lusoli, 2003). Perquè enviar 1 missatge de correu electrònic costa gairebé igual com l'enviament de 1,000, Internet pel que sembla elimina la necessitat d'apuntar només els membres políticament actius de la societat. Consegüentment, Internet pot ajudar a anivellar una font important de desigualtat participativa.

Tanmateix, aquesta estructura suggereix que el patró de mobilització en línia resulta a partir de l'autoselecció individual mentre que el patró de mobilització offline resulta de la selecció institucional d'individus.

Donat que Internet redueix costos de comunicació, les institucions que utilitzen Internet per a la mobilització política no necessiten maximitzar recursos apuntant a membres políticament actius i políticament interessats. Els resultats d'aquest estudi suggereixen que aquells amb les característiques de la mobilització convencional continuaran tenint un avantatge de mobilització en l'ambient tecnològic nou; només el mecanisme canviarà.

Diana Owen (2000) escriu que els usuaris de les noves tecnologies són majors i més desenvolupats entre les noves generacions de joves. Així, és probable que la manera de participar per Internet augmenti en els propers anys.

Krueger, Brian S. (2006), A Comparison of Conventional and Internet Political Mobilization, American Politics Research, nº 34, pgs. 759-777