Hi ha poques probabilitats que un individu pugui influir en el resultat d'un bé públic a través de la seva participació en el mateix, ja que els beneficis són col·lectius mentre que els costos són individuals.
El càlcul racional de costos i beneficis portarà a la no participació (Downs, 1957). Per tant, la participació i la pertinença a organitzacions seria una paradoxa en aquells casos en els que no s'aporten incentius selectius als participants, el grup no és privilegiat, i la mida del grup és tal que no permet que la pressió social a favor de la cooperació sigui efectiva.

Morales Diez, Laura (2001), Participación política y pertenencia a grupos políticos, Reis: Revista española de investigaciones sociológicas, Nº 94, pags. 153-184. Disponible aquí.