L’estasiología és la ciència que analitza els partits polítics. Abans de 1951, els autors en aquest camp solien explicar la història dels partits, programes electorals, etc... però no incidien en la classificació dels partit polítics.
Només dos autors, ambdós a principis de segle, van parlar significativament de l’estasiología analítica: Ostrogorsky al seu llibre “Democracy and the Organization of Political Parties” i Robert Michels al llibre “Political Parties: A Sociological Study of the Oligarchical Tendencies of Modern Democracy”.

Al principi de la dècada dels 50 l’estudi dels partits polítics no s’havia estudiat sistemàticament. Va ser al 1951, amb la publicació del llibre “Les partis politiques” de Duverger quan es pot dir que s’inicia aquesta nova era.
A partir del seu llibre es comencen a desenvolupar estudis sobre la classificació dels partits a diferents països, com per exemple Regne Unit (Bayler, 1952; Bulmer-Thomas, 1953; McKenzie, 1955), França (Williams, 1954), Alemanya (Wildemann, 1954) o Austràlia (Overacker, 1952).

Cap al 1956, un altre llibre va revolucionar i va donar empenta a aquests estudis, es tractava del llibre “Modern Political Parties”, editat per Sigmund Neumann, i que al darrer capítol “Toward a Comparative Study of Political Parties”, feia una crítica a la teoria de Duverger i en creava una nova, on definia el que era un partit polític i caracteritzava les funcions dels partits, suggerint una complexa classificació basada en consideracions ideològiques, sociològiques i de sistema de partits.


Engelmann, Frederick C. (1957), “A Critique of Recent Writings on Political Parties”, The Journal of Politics, Vol. 19, No. 3. (Agost), pgs. 423-440