Els partits de masses van néixer com a mecanismes de conflicte i han servit per a mobilitzar, articular i promoure diferències polítiques. Aquest era el rol tradicional dels partits, originats per la democratització a la política occidental.

Quan les societats industrials es van començar a diferenciar i a fer-se més complexes, els partits amb aspiracions a governar estaven forçats a buscar majories electorals i a trobar suports, sense tenir en compte les diferències socials, expandint el consens basat en la seva habilitat per a governar efectiva i eficientment.
Ja no són agents de conflicte, sinó que han de mantenir el sistema i conduir-l’ho eficientment, oferint polítiques i alternatives pragmàtiques com a base per a governar.
Kirchheimer ho va anomenar partits Catch-All.


McHale, Vincent E. & Shaber, Sandra (1976), “From Aggressive to Defensive Gaullism: The Electoral Dynamics of a 'Catch-All Party”, Comparative Politics, Vol. 8, No. 2. (Gener), pgs. 291-306