Hi ha una competició lliure entre els partits, dins de l’arena electoral. Així ho reflexa per exemple Giovanni Sartori (1976): “Un partit és qualsevol grup polític que es presenta a les eleccions i és capaç de mantenir-se en períodes entre-eleccions, amb uns candidats per a l’oficina pública”. D’acord amb les mesures comparatives de Kenneth Janda (1983), l’èxit dels partits en el procés competitiu depèn de l’extensió més o menys gran de les activitats dels partits i de les variacions en l’organització dels partits.
Com deia Joseph Schumpeter (1957), “un partit és un grup els membres del qual es proposen actuar en una lluita política per aconseguir el poder polític”.

Duverger (1951) va dividir el concepte de militant en diferents tipus de partits. Feia una distinció important entre partits de masses i partits de quadres.
La principal diferència entre ells és en l’estructura interna. Pels partits de masses, el reclutament de membres és una de les activitats fonamentals, tant per raons polítiques com per raons econòmiques. Segons Duverger, un punt essencial dels partits de masses és educar a la població treballadora per ésser preparada per a dur l’organització, el govern i l’administració del país. Sense els membres, “el partit seria com una escola sense alumnes”. El partit és també dependent financerament del diner que aporten els seus membres.

Aquesta concepció de militància és diferent per als partits de quadres. Duverger diu que els militants són molt menys importants en aquests tipus de partits. El partit només s’activa per a preparar les eleccions.
Mentre que als partits de masses l’activitat és duta a terme per una militància ben organitzada, als partits de quadres és duta a terme generalment per persones influents, el nom i prestigi de les quals els assegura vots. En segon lloc, coneixen com organitzar campanyes, en tercer lloc, tenen diners per a financiar les campanyes.

D’acord amb aquest argument, els partits de quadres no tenen una militància, amb molta menys organització que els partits de masses. Els partits de quadres estan descentralitzats, mentre que l’organització dels partits de masses és centralitzada i jeràrquica.

Kirchheimer que els canvis estructurals en les societats europees de postguerra han causat un procés d’uniformitat entre els partits, anant tots cap al partit catch-all. Aquest canvi implica per a tots els ben organitzats partits de masses, “un descens del rol de la militància en els partits”.
També d’acord amb Epstein (1967), la militància en els partits de masses ja no és realment necessària en la societat moderna. Els partits, avui, ja no han de proveir d’educació, informació política, crear esdeveniments i activitats socials, i fins i tot els pagaments de la militància ja són una part menor dels diners que rep el partit.
En els moderns estats de benestar, l’educació i la informació política ja estan determinades pel sistema educacional de cada país. Les activitats socials són esponsoritzades per interessos comercials, i els partits reben ajuda financera de l’Estat, companyies i altres recursos externs.


Sundberg, Jan (1985), “Demassified Mass Parties or Overloaded Cadre Parties? The Impact of Parties on Electoral Outcome in Finland”, Scandinavian Political Studies, Vol. 8, Núm. 4