Crozier funda el que denominarà la Sociologia de les Organitzacions. Corrent que prendrà cos teòric amb l'adopció del postulat d'un actor racional i es consagrarà a l'anàlisi de les interaccions entre aquest actor i el sistema que participa. L'organització llavors, serà definida com un sistema d'accions on l'actor està integrat. Els actors troben les fonts d'oportunitats de les seves estratègies en les falles de l'estructura formal, en les múltiples "zones d'incertesa" tècniques i organitzacionals d'aquesta estructura, que es transformaran en autèntiques pedreres de poder possible per als individus.

Durant la primera part del segle vint, d'acord a Crozier (1989), les organitzacions estaven identificades com l'art de fer grans coses amb gent mediocre i estructures i procediments sofisticats, mentre que ara tal art ha canviant cap a la professionalització dels membres. Els nous principis de les organitzacions postmodernes proposats per Crozier (1989) són:
1).- La simplicitat com una resposta a la complexitat
2).- Autonomia dels operadors com una necessitat que les organitzacions tinguin un significat perquè els operadors tinguin llibertat i prenguin responsabilitat completa de les seves eleccions. 3).- Una organització orientada culturalment i suportada per un nou conjunt de valors i creences.


Crozier, Michel (1989), "L'enterprise a l'ecoute, apprendre le management post industriel", Paris, Intereditions.