La participació és la contraprestació que els individus ofereixen a canvi d'obtenir certs incentius del partit en qüestió. Els partits oferixen paquets d'incentius diferencials (Ware,1996) segons el grau de participació de cada grup.
Panebianco sosté que com més pròxima estigui una persona al centre decisori del partit, més incentius selectius demandarà. Dels sectors enumerats: (Membres organitzats del partit, Electorat fidel del partit, Electorat fluctuant, Electorat no afí al partit), respecte a aquells que són part de l'organització que celebra la primària -membres organitzats i electorat fidel del partit- direm que els primers són els més propers al centre de poder i percebran més incentius selectius, mentre que els segons, estan més allunyats i es guiaran predominantment per incentius col·lectius.

Paral·lelament, els que no són part del partit – l'electorat fluctuant i l'electorat no afí al partit- tindran una disposició inversa: per als més allunyats del centre de l'organització (el segon grup), els incentius selectius tindran més incidència en la participació de la interna que en el primer sector.

Els membres d'aquest primer sector són els que segur van a assistir en qualsevol circumstància, en tant per a ells, la participació en el seu partit posseïx un valor per sé, ja que és la via per la qual obtenen incentius organitzatius (Panebianco) i no està condicionada per cap altre factor. Per tant, per a ells, els beneficis de participar -sigui per lleialtat o per interès (Panebianco, 1990: 78)- superen àmpliament als seus costos. Es tracta d'una fracció determinada de l'electorat (que varia de partit a partit i pot modificar-se al llarg dels anys), la presència dels quals està assegurada des del llançament de la campanya.

Per Panebianco, els creients rebran en major proporció incentius col·lectius i els arribistes, selectius. Encara que no està de més recordar que ambdós tipus de membres reben de les dues classes, encara que cadascun està particularment interessat en una classe d'incentius (Panebianco, 1990).

A diferència dels membres organitzats del partit, que perceben del mateix tant incentius col·lectius d'identitat com selectius de status o materials, els simpatitzants només reben de l'organització de la que se senten part integrant, incentius col·lectius, bàsicament ideològics, encara que també d'identitat. És a dir, el simpatitzant és tal perquè s'adhereix a la causa, però no milita ni s'ha afiliat perquè no té massa interès a prendre part en les qüestions organitzatives internes ni en la resolució de candidatures. Tenint tot això en compte, és com menys contraintuitiu sostenir que per als simpatitzants la mera obertura dels mètodes selectius signifiqui un estímul a la participació, al mateix temps que és molt més probable esperar que ells intervinguin si veuen que en aquest esdeveniment s'està dirimint la identitat doctrinaria o el perfil ideològic de l'organització.


Gallo, Adriana (2006); "Participación Libre e igualitaria: el objetivo incumplido de la reforma de la Ley de Partidos Políticos"; 7º Congreso Nacional de Ciencia Política; Sociedad argentina de análisis políticos